Possessió.
(Sineu, Mallorca, 1827 – 1885)
Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu.
Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.
(Sineu, Mallorca, 1579 – Roma, Itàlia, 1633)
Eclesiàstic. Fou lul·lista ardent. Es féu franciscà a Palma de Mallorca a instigació del seu amic Alonso Rodríguez. El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lul·liana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets.
El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci. Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a Palma de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli. Residí a Roma fins a la mort.
(Sineu, Mallorca, 1906 – 1983)
Eclesiàstic i filòsof. Ha publicat El llibre d’apunts en la formació intel·lectual (1932), Al margen de El Criterio de Balmes (1934), En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset (1948), Don Miguel de Unamuno (1953), entre altres.
(Sineu, Mallorca, 1777 – segle XIX)
Escriptor. Frare augustinià (1796). És autor de poesies en català i en castellà.
Fou empresonat (1813) per haver publicat uns versos contra el govern constitucional i el diari “La Aurora”, que n’era partidari.
Deixà inèdits dos volums de poesia. Durant el Trienni Constitucional s’exclaustrà (1821), i es retirà a Sineu.
(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)
Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.
Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.
(Sineu, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1714)
Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner.
Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695).
Possessió, a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862).
(Sineu, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, segle XVII)
Escultor. Assolí una gran fama. El 1627 fou nomenat gravador de la Seca de Mallorca.
Entre les seves obres són dignes d’esment especial el Sant Francesc de l’església d’aquesta advocació, a Palma, i les figures de la capella de Corpus a la seu mallorquina.
(Sineu, Mallorca, 8 desembre 1803 – Madrid, 17 juliol 1834)
Arabista i jesuïta (1817). Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca (1830).
Destacà com a arabista (fou deixeble seu, entre d’altres, Pascual Gayangos) i a Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment, i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits.
Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España, que restà inèdit.
Dades dels Països Catalans 