(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVIII)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.
És autor d’alguns memorials exposant la situació de Catalunya al seu temps. Els adreçava a la cort espanyola i al primer ministre Floridablanca.
(Catalunya, segle XVI – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XVI)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. En fou arxiver.
És autor d’un Epítome de la historia de Poblet, en dos volums.
(Vilanant, Alt Empordà, segle XVII – Poblet o Barcelona, vers 1748)
Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32).
Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.
(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, segle XVI)
Músic. Monjo del monestir de Montserrat, on destacà com a organista i cantaire major de l’escolania.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1185)
VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l’abat Hug.
Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l’església major, el claustre i els allotjaments.
Fou succeït per Pere de Talladell.
(Balaguer, Noguera, 1578 – Poblet, Conca de Barberà, 1661)
LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació.
Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia.
No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.
El seu predecessor fou Simó Trilla.
(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)
Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellerer major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.
Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.
Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran I d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume II el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria de Castella volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.
El 1433, per carta, pressionà Guillem de Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.
Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490. Fou tingut en fama de venerable.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1196)
X Abat perpetu de Poblet (1190-96). Donà un fort impuls a les obres del monestir.
El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya la fundació del monestir de Piedra (Aragó), en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet. El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu.
Morí pocs mesos després d’haver mort el rei.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1181)
VI abat perpetu de Poblet (1166-81). Després d’haver estat nomenat bisbe d’Osca el seu predecessor Esteve de Sant Martí, fou elegit el 1166.
Engrandí els dominis del monestir amb compres, com el castell de Milmanda, i diverses donacions. Per sufragar la campanya contra Casp, el rei Alfons I el Cast havia empenyorat la vila de Vimbodí; l’abat Hug, volent correspondre als molts favors reials rebuts per Poblet, la desempenyorà en benefici del monarca. Aquest, aleshores, féu donació perpètua de Vimbodí al monestir (1172).
Ramon de Cervera li cedí un molí a l’Espluga de Francolí i el dret de treure material de les seves pedreres. D’altres donacions de divers origen eixamplaren el territori de Poblet. Algunes representaren el dret a beneficis en llocs llunyans, com el dret de pesca a l’estany de Castelló d’Empúries i al mar proper, concedit pel comte Hug III d’Empúries.
El 1175, Alfons I atorgà, a Anglesola, l’escriptura per la qual disposava que el seu cos fos enterrat a Poblet. Aquesta decisió reial marcà la base definitiva de la importància i la prosperitat del monestir, ja força acrescudes sota la governació d’Hug.
A la seva mort, després del primer abadiat una mica prolongat que s’enregistrà al monestir, fou succeït per Esteve Droc.
Alfons I l’havia fet hereu de la corona reial.
(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, 4 gener 1583)
LI Abat perpetu de Poblet (1564-83). Successor de Pere Bouqués.
Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell.
Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l’estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.
Estudià la realització d’un canal del Segre per regar l’Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n’encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d’Urgell sofrí així un retard de tres segles.
Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Francesc Oliver de Boteller.
Dades dels Països Catalans 