(Vilanant, Alt Empordà, segle XVII – Poblet o Barcelona, vers 1748)
Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32).
Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.
(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, segle XVI)
Músic. Monjo del monestir de Montserrat, on destacà com a organista i cantaire major de l’escolania.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1185)
VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l’abat Hug.
Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l’església major, el claustre i els allotjaments.
Fou succeït per Pere de Talladell.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1196)
X Abat perpetu de Poblet (1190-96). Donà un fort impuls a les obres del monestir.
El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya la fundació del monestir de Piedra (Aragó), en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet. El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu.
Morí pocs mesos després d’haver mort el rei.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1181)
VI abat perpetu de Poblet (1166-81). Després d’haver estat nomenat bisbe d’Osca el seu predecessor Esteve de Sant Martí, fou elegit el 1166.
Engrandí els dominis del monestir amb compres, com el castell de Milmanda, i diverses donacions. Per sufragar la campanya contra Casp, el rei Alfons I el Cast havia empenyorat la vila de Vimbodí; l’abat Hug, volent correspondre als molts favors reials rebuts per Poblet, la desempenyorà en benefici del monarca. Aquest, aleshores, féu donació perpètua de Vimbodí al monestir (1172).
Ramon de Cervera li cedí un molí a l’Espluga de Francolí i el dret de treure material de les seves pedreres. D’altres donacions de divers origen eixamplaren el territori de Poblet. Algunes representaren el dret a beneficis en llocs llunyans, com el dret de pesca a l’estany de Castelló d’Empúries i al mar proper, concedit pel comte Hug III d’Empúries.
El 1175, Alfons I atorgà, a Anglesola, l’escriptura per la qual disposava que el seu cos fos enterrat a Poblet. Aquesta decisió reial marcà la base definitiva de la importància i la prosperitat del monestir, ja força acrescudes sota la governació d’Hug.
A la seva mort, després del primer abadiat una mica prolongat que s’enregistrà al monestir, fou succeït per Esteve Droc.
Alfons I l’havia fet hereu de la corona reial.
(Catalunya, segle XVI – Poblet, Conca de Barberà, 4 gener 1583)
LI Abat perpetu de Poblet (1564-83). Successor de Pere Bouqués.
Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell.
Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l’estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.
Estudià la realització d’un canal del Segre per regar l’Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n’encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d’Urgell sofrí així un retard de tres segles.
Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Francesc Oliver de Boteller.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1154)
III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54).
Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any.
El 7 de setembre de 1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d’un període inicial d’obres bastant prolongat.
Fou succeït per Grimoald.
(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1158)
IV abat perpetu de Poblet. El 1154 succeí a l’abat Guerau. Tingué la confiança de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Al seu temps entrà a la comunitat un novici morisc, que amb el temps seria sant Bernat d’Alzira.
A la seva mort, fou succeït per Esteve de Sant Martí.
(Catalunya, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1456)
(o Girald, o Guilard) Bisbe de Barcelona (1445-56) i polític. Fou bisbe de Sogorb (1437-45). Fou conseller de la reina Maria de Castella.
Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies.
El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)
Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.
Fou elegit com a successor de Josep Queralt.
Dades dels Països Catalans 