Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès (Conca de Barberà); desemboca a Ciutadilla (Urgell).
Boixerons, riera del
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà (geo)
Boix, riu de -Anoia / Conca de Barberà-
Curs d’aigua, afluent esquerrà del Gaià, aigua amunt de Pontils. Neix a la serra de Queralt, dins el terme de Bellprat.
Gaià, el -Camp de Tarragona-
(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)
Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.
No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.
El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.
Estat, mola d’
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.126 m alt) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades, Mont-ral, Vimbodí i Montblanc.
Corb, riu
(Conca de Barberà / Urgell / Segrià)
Riu (57 km), afluent esquerrà del Segre.
Neix a Llorac, a la serralada de Santa Coloma de Queralt i recull les aigües d’una part de la Segarra i de l’Urgell. Passa per Vallfogona de Riucorb i es perd en els regatges del canal d’Urgell, entre Belianes i Bellpuig d’Urgell.
Prop d’aquesta darrera vila, en reapareix el curs, alterat per les aigües del canal, i penetra al Segrià, fins que desemboca, a l’esquerra del Segre, més avall de Vilanova de la Barca.
Comalats, els
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al nord, i la riera de Forès, al sud, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc. El domina el tossal de Comalats (869 m alt).
Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats.
Cogulló, serra del
Unitat de la Serralada Pre-litoral (895 m alt), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Pre-litoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre les dues comarques.
Cantallops, serra de -Conca de Barberà/Segarra-
Elevació muntanyosa (889 m alt), al límit dels altiplans de les dues comarques, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat.
Cabdells, puig dels
Cim (819 m alt) de la Serralada Pre-litoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra.
Brugent, riu -Camp de Tarragona-
(Baix Camp / Conca de Barberà / Alt Camp)
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent del Francolí per la dreta. Té una orientació general d’oest a est.
Neix sota Capafonts per la unió de diversos torrents que devallen de la serra de Prades (torrent de l’Abellera) i de la serra de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd, al nord, i de Mont-ral i de la Riba, on desemboca el seu col·lector, al sud.
És de règim torrencial.
Dades dels Països Catalans 