(Garrotxa)
Contrafort oriental (puig del Corcoll, 921 m alt) de la serra de Capsacosta, que separa les valls del Bac i de Bianya.
Malforat, serra de
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Garrotxa (geo)
Falgueres, coll de les
Coll (1.189 m alt) de la serra que separa les valls de la Menera i de Sant Aniol, entre el pla de la Muga i la serra de Monars.
Faja, coll de -Garrotxa-
(Garrotxa)
Coll (980 m alt) de la comarca, que separa les valls de Llierca i de Borró, entre els cingles de Gitarriu i d’Entreperes.
Codella, pas de
(Garrotxa)
Congost obert pel riu Fluvià travessant un dic basàltic, que comunica la plana d’en Bas amb la d’Olot, per on passa la carretera d’Olot a Sant Feliu de Pallerols.
Claperols, gredera de
(Garrotxa)
Volcà del grup de Begudà, a la serra d’Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l’envolten.
Carrera, coll de
(Garrotxa)
Coll de la comarca, obert a l’oest del Montmajor, entre la Vall del Bac i la de Colldecarrera, per on passa l’antic camí de Besalú a la Cerdanya.
Borró, riera de
(Garrotxa)
Riu, afluent esquerrà del Fluvià.
Neix al puig de Bassegoda i, després de passar, engorjat, entre els cingles de Gitarriu i la serra de Llorona, desemboca al seu col·lector entre Argelaguer i Besalú.
Bodelquer, estret de
(Garrotxa)
Congost del riu d’Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d’aquell riu-, de Sant Miquel de Pera.
Alberes, les -nom orogràfic-
(Catalunya / Catalunya Nord)
Ramal orogràfic pirinenc.
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.
Llierca, el
(Garrotxa)
Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont.
La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda.
És format per l’aiguabarreig de les aigües del riu de Beget i de la riera d’Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l’esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent.
Una part de les seves aigües s’infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l’estany de Banyoles.
Dades dels Països Catalans 