(Llitera)
Massís muntanyós (855 m alt) de la comarca, que separa les valls del riu Pedrissa i del Reguer, que forma part d’un dels darrers plecs dels Pirineus.
(Llitera)
Alineació subpirinenca de la comarca, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt.
(cast: la Carrodilla) Serra (921 m alt), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit de les dues comarques.
Juntament amb la serra d’Estada (1.026 m alt), a ponent en direcció d’est a oest, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis, del Volterol i de la penya Roja, de direcció sud-est, constitueix un anticlinal mesozoic, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana. Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona.
Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis: Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella.
Al vessant meridional, dins el terme d’Estada, hi ha el santuari de la Corrodella (La Carrodilla, en castellà), marià, el qual dóna nom a la serra.
Canal de regadiu (124 km de longitud), situat al marge esquerre del Cinca, construït entre 1886-1909. S’alimenta a la resclosa de Barasona, en el riu l’Éssera.
Es dirigeix al Noguera Ribagorçana i, prop d’aquest, gira al sud, per desguassar, a l’altura de la Granja d’Escarp, al Segre, que ret les seves aigües al Cinca.
En total aquesta infraestructura rega unes 95.000 ha, de les quals 43.440 ha corresponen al Segrià.