Arxiu d'etiquetes: baronia Massalavés

Milà i de Centelles -germans-

2 Respostes

Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.

Joan del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1460)  Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.

Lluís del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XIV)  Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:

  • Ausiàs del Milà (País Valencià, segle XIV)  Cambrer d’Alfons IV el Magnànim. Es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrèzia, l’amant del rei Alfons IV. Foren pares de:

Jaume del Milà i d’Alagno (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:

Jaume del Milà i Pignatelli (Itàlia, segle XVI)  Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.

Milà i de Borja, Pere del

4 Respostes

(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)

Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.

Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:

Massalavés, baronia de

8 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial. Vinculada, prèvia facultat reial, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.

Passà als Vilaragut. Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia. El 1520 la comprà Violant Eixarc i del Milà.

Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano.

Cardona-Borja i d’Alagó, Antoni de

2 Respostes

(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)

Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.

Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.

Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.