Barri, un dels tres en què es divideix la vila.
Fluvià -Guissona, barri-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Guissona
Iesso
Guarda-si-venes
Poble, al nord del municipi, esmentat ja el 1099.
Llorens i Cisteró, Josep Maria
(Guissona, Segarra, 8 febrer 1923 – Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 14 juny 2019)
Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, es doctorà en musicologia a l’Institut de Música Sagrada de Roma.
Cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i sotsdirector de l’Instituto Español de Musicología del CSIC. Fou professor de musicologia i de paleografia musical al Conservatori del Liceu.
És autor, entre altres obres, de Capellae Sixtinae codicis musicis (1960).
Guissona, col·legiata de
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l’església arxiprestal de la vila.
Fundada la segona meitat del segle XII, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot de Pallars; era filial de la canònica d’Urgell (el prior era sempre canonge de la seu).
Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 (tenia aleshores sis canonges), esdevingué col·legiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX.
El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera.
L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics.
Fluvià -Guissona, casal-
Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió.
Al segle XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (segles XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera.
Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d’una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d’obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.
Ferrer de Guissona, Jeroni
(Catalunya, segle XVI – Guissona, Segarra, 1641)
Escriptor. Fou canonge de Guissona. El 1614 concorregué en un certamen poètic en honor de Teresa de Jesús amb unes Cobles a l’estil d’Ausiàs Marc, d’una escassa qualitat i d’un llenguatge arcaïtzant, i el 1618 en un altre dedicat a la Immaculada Concepció, amb unes octaves només conegudes pel Vexamen que el capità Vicenç Miquel de Moradell féu d’algunes obres presentades.
Tampoc no se’n conserva l’obra, potser en prosa, Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia.
Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, Selva de vàries sentències…, llibre de màximes en vers, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part, amb el nom de Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències (1623).
Fages i Beleta, Pere
(Guissona, Segarra, 1734 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 desembre 1794)
Militar. Possiblement estudià a Cervera.
Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l’expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra.
Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Juniper Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l’expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments.
Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l’església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions.
L’any 1791 es retirà a viure a Mèxic.
Castelló i Roca, Joan
(Guissona, Segarra, 1798 – Barcelona, 1843)
Metge. Fill de Pere Castelló i Ginestar.
Fou catedràtic d’història de la medicina al Colegio de San Carlos (1820), metge de cambra, i autor d’un Breve análisis de las aguas más conocidas de España (1826).
Castelló i Ginestar, Pere
(Guissona, Segarra, 4 març 1770 – Madrid, 1 juliol 1850)
Metge. Estudià filosofia a Cervera i cirurgia a Barcelona. El 1796 ingressà al cos militar de sanitat, i el 1801 fou nomenat cirurgià de la família reial.
Durant la guerra del Francès es refugià a Mallorca, on romangué fins al 1814, any en què fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos de Madrid; destituït el 1824 per les seves idees liberals, fou rehabilitat posteriorment. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846).
Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Entre els seus escrits cal fer esment de la Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques.
Fou pare del també metge Joan Castelló i Roca.
Dades dels Països Catalans 