(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, a l’est del terme (al límit amb els de Llobera, Olius i Castellar de la Ribera).
La seva parròquia és dedicada a sant Pere.
Miravé
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Pinell de Solsonès
Monconill i Viladot, Miquel
(Pinell de Solsonès, Solsonès, 13 maig 1891 – Caquetà, Colòmbia, 1946)
Frare caputxí, nom de religió Gaspar del Pinell.
Traslladat de molt jove a la missió de Caquetà, hi passà tota la vida i arribà a ser-ne el primer vicari apostòlic. En els seus viatges apostòlics recollí una gran quantitat de dades etnogràfiques, lingüístiques i geogràfiques.
El govern de Colòmbia el féu membre de la Comissió Internacional de Límits amb el Perú. El 1930 fou consagrat bisbe titular de Cadossens.
És autor d’Un viatge al Putumayo (1924) i Excursión apostólica por el Coquetá (1928).
Madrona -Solsonès-
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163.
Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualment en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al segle XVIII.
Dins l’antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.
Josa i de Cardona, Bernat de
(Madrona, Solsonès, segle XVI – Vic, Osona, 21 setembre 1575)
Eclesiàstic. Religiós benedictí i doctor en teologia.
Prior de Meià i abat dels monestirs de Breda (1569-73) i de Cuixà (1573-74).
El 1574 fou nomenat bisbe de Vic, però no pogué dur a terme els plans proposats de reorganització.
Camp dels Moros
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Jaciment rural medieval fortificat, situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on és domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Pre-pirineus.
Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica (segles V-III aC), passant per l’època romana (segle II aC-segle III dC), fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidència de les ocupacions anteriors.
L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una petita vila al peu del turó.
Bancal dels Sacs, el
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
(o dels Arcs, o de l’Arç) Antic hostal (590 m alt), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava (el 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de bestiar a l’aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.
Dades dels Països Catalans 