(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163.
Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualment en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al segle XVIII.
Dins l’antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.
(Madrona, Solsonès, segle XVI – Vic, Osona, 21 setembre 1575)
Eclesiàstic. Religiós benedictí i doctor en teologia.
Prior de Meià i abat dels monestirs de Breda (1569-73) i de Cuixà (1573-74).
El 1574 fou nomenat bisbe de Vic, però no pogué dur a terme els plans proposats de reorganització.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Jaciment rural medieval fortificat, situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on és domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Pre-pirineus.
Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica (segles V-III aC), passant per l’època romana (segle II aC-segle III dC), fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidència de les ocupacions anteriors.
L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una petita vila al peu del turó.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
(o dels Arcs, o de l’Arç) Antic hostal (590 m alt), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava (el 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de bestiar a l’aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.
Dades dels Països Catalans 