(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Caseriu, al nord-est del poble, tocant a Bellcaire d’Empordà.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Caseriu, al nord-est del poble, tocant a Bellcaire d’Empordà.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cap de la costa, al massís del Montgrí, que tanca per ponent la cala Montgó.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cala de la costa, al sector accidentat pel massís de Montgrí, al sud de la cala Montgó, davant els illots de la Ferriola.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Promontori, forma part del massís del Montgrí, entre les cales de la Ferriola, al nord, i Pedrosa, al sud.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cap de la costa del massís de Montgrí. Límit oriental del port de l’Estartit, davant les illes Medes.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 març 1911 – Buenos Aires, Argentina, 8 octubre 1966)
Pintor. La seva obra s’inscriu en el surrealisme (Els globus vermells, La tibetana).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Arxipèlag, situat davant l’Estartit, uns 900 m al sud-est de la punta Guixera.
La Meda Gran i la Meda Xica són les dues principals; la primera no arriba a 1 km de longitud, té aproximadament 0,50 km d’amplada i una altura màxima de 78 m.
Són constituïdes per materials calcaris (com el massís de Montgrí, del qual són prolongació).
A partir del 1983 és un espai natural protegit.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)
(o Benet Julià i Ros) Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.
Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)
Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l’Estudi General de Girona.
Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698).
Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)
Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.