(Elx, Baix Vinalopó, 26 abril 1654 – Còrdova, Andalusia, 28 gener 1731)
Eclesiàstic i teòleg. Fou bisbe d’Orense (1709) i de Còrdova (1718).
És autor de bon nombre d’escrits en llatí, de caràcter religiós i filosòfic.
(Elx, Baix Vinalopó, 26 abril 1654 – Còrdova, Andalusia, 28 gener 1731)
Eclesiàstic i teòleg. Fou bisbe d’Orense (1709) i de Còrdova (1718).
És autor de bon nombre d’escrits en llatí, de caràcter religiós i filosòfic.
(Pego, Marina Alta, 1679 – València, 1731)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics d’importància.
És autor d’estudis teològics i bíblics, escrits en llatí. La major part d’ells restarien inèdits.
(Pego, Marina Alta, 1731 – Rotglà i Corberà, Costera, 1806)
Jurisconsult. Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764.
La seva obra Ilustración del derecho real de España (1803) fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’estat espanyol i se’n feren diverses edicions. Publicà altres obres jurídiques en llatí.
(Castelló de la Plana, 1731 – Alzira, Ribera Alta, 1807)
Eclesiàstic. Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigües Vives (1767-1807).
Escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano (1804).
(Petra, Mallorca, 1731 – Palma de Mallorca, 1798)
Eclesiàstic. Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747. El 1769 n’era prior i el 1772 abat. L’any següent fou nomenat també vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra. El 1780 fou reelegit abat.
Deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau i un comentari en català a la regla de sant Benet, fruit de les conferències que feia a la seva comunitat.
(Perpinyà, 2 juliol 1731 – 14 desembre 1809)
Advocat i escriptor. Professor (1756-91) i rector (1770) a la Universitat de Perpinyà. Advocat del bisbat d’Elna i del Consell Sobirà del Rosselló i corresponsal del governador del Rosselló, la Revolució francesa estroncà la seva carrera.
A partir d’aquell moment va dedicar-se a l’estudi. Obres seves són: Recueil d’arrêts du Conseil Souverain (15 volums manuscrits), Mémoires (1894), i el manuscrit Recueil de Noëls, hymnes, proses et goigs ou éloges, en français, en catalan et en patois, on, a més de les peces tradicionals recollides o traduïdes, incorporà composicions pròpies (nadales i goigs), en català i en francès, i d’altres autors coetanis.
(Rosselló, 1731 – 1809)
Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals.
Una part d’aquests valuosos treballs ha estat impresa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894.
(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)
Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.
Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.
Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.
Bartomeu Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733) Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.
Francesc Domenge (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731) Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.
Jaume Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Pintor. Excel·lí en el retrat.
Guerau Descallar (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII) Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.
Jordi Descallar (Illes Balears, segle XVI) Poeta. Escriví en català.
Mateu Descallar (Illes Balears, segle XVII) Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.
Miquel Joan Descallar (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699) Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.