Arxiu d'etiquetes: 2025

Garcia i Moliner, Frederic

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 4 març 1930 – 14 agost 2025)

Físic. Fou professor d’investigació al CSIC, a la universitat d’Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l’estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques.

Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l’Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica.

Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.

González i Faus, Josep Ignasi

Deixa un comentari

(València, 27 desembre 1933 – Barcelona, 6 març 2025)

Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista “Selecciones de teologia” (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista “Concilium”. Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua.

La seva teologia -com es desprèn de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús.

Faus i Pascuchi, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 15 octubre 1931 – Säo Paulo, Brasil, 28 abril 2025)

Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei.

El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Carles Riba, Hölderlin i Salvador Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu.

Carbonell i Esteller, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1946 – 18 agost 2025)

Historiador de l’art. Dedicat a la investigació i la docència, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctor en història de l’art i catedràtic d’art medieval, fou director del Patrimoni Cultural de la Generalitat (1988-94) i, a partir de 1994, director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

Ha publicat diversos llibres i articles sobre art medieval, en especial art romànic.

Riera i Gassiot, Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 5 gener 1940 – Madrid, 22 maig 2025)

Escriptor i polític. Col·laborador habitual a les seccions culturals de diverses publicacions catalanes i en emissores radiofòniques i preocupat pel món obrer i la immigració.

Ha publicat El Baix Llobregat, quince años de luchas obreras (1976), en col·laboració amb José Botella, Pàries, sindicalistes, demagogs (1986), Crònica apòcrifa dels catalans (1993), Els catalans de Franco (1998), Opressió i resistència: el franquisme (1939-1975) i les novel·les Honorable Mr. R (1981, premi Andròmina 1980), No arrenqueu els geranis (1984), El rellotge del pont d’Esplugues (1984, premi Ramon Llull), Esposa al forn (amb cebes) (1986) i Lletra de batalla (1995).

És també autor de llibres de literatura infantil i juvenil: El pacte de Formentera (1987), Jo voldria ser… (1999) i de gastronomia: Diccionario de cocina de Ignasi Riera (1993).

Fou membre del PSUC, ha estat regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat i diputat al Parlament de Catalunya.