Arxiu d'etiquetes: 1758

Terol, Josep (II) -arquitecte, s. XVIII-

1 Resposta

(Alacant, 1698 – 1758)

Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.

Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.

El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.

Tastu i Mundi, Pere

1 Resposta

(Perpinyà, 10 abril 1758 – 18 novembre 1822)

Impressor. S’associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics “Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales” (1815), de poca durada, i “Feuille d’affiches, annonces, avis divers” (1816).

Des del 1805 publicava un “Almanach du départament des Pyrénées-Orientales”, que subsistiria fins al 1870.

Fill i col·laborador seu fou Josep Tastu.

Simon i Delitala, Domènec

3 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 10 setembre 1758 – Torí, Itàlia, 1829)

Jurisconsult. Fill de Bartomeu Simon i germà de Mateu Lluís i de Joan Francesc. Estudià a Sàsser i Càller. Incorporat al consell suprem de Sardenya (1780). Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya.

Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller (1793), fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència.

Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano.

Lorente i Asensio, Vicent Alfons

Deixa un comentari

(Xarafull, Vall de Cofrents, 22 gener 1758 – València, 1 desembre 1813)

Naturalista i metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S’hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica.

D’entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner.

Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).

Fages i Padern, Jacint

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)

Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.

Cotanda i Clemente, Josep

1 Resposta

(València, 1758 – 11 novembre 1802)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou elegit membre el 1793. Era imatger de molta fama i molt destre en l’escultura decorativa.

Esculpí l’altar major de l’església de Sant Esteve i els Sants Joans de l’església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra.

Birotteau, Joan Bonaventura

1 Resposta

(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)

Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).

Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

Barceló i Tomàs, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1758 – 1821)

Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787).

És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.

Artigues i Suau, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1712 – Paraguai ?, 1758)

Missioner jesuïta. Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l’any 1733.

Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar.

Gallès i Salabert, Josep

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)

Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.

De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.