(Ciutadella, Menorca, 25 setembre 1747 – Albarrasí, Aragó, 30 octubre 1807)
Eclesiàstic. Doctor en teologia. Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca. El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres. Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí.
Publicà El noble bien educado… (1776) i El vasallo instruido en las primeras obligaciones… (1792), i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico.
(Maó, Menorca, 9 desembre 1747 – 1826)
Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó, que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període.
Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.
(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)
Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.
Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.
Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.
(Alacant, 1699 – 1747)
Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d’una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), que fou prohibit per la inquisició.
(Palma de Mallorca, 1669 – 1747)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Mallorca. Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto.
Heretà una important fortuna, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1715-20), l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador (1734) de la seu mallorquina.
Fou rector de la Universitat Lul·liana (1745).
(Xulella, Serrans, segle XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)
Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d’ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).
Foren fills i successors de l’impressor Josep Esteve i Dolç.
Josep Esteve i Cervera (València, 1747 – 1820) Impressor. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el “Diario de Valencia”. El 1807 i el 1808, s’associà amb el seu germà. Durant l’ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d’ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el “Diario Constitucional de Valencia” i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.
Miquel Esteve i Cervera (València, segle XVIII – segle XIX) Impressor. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s’associà amb el seu germà Josep.
(sa Pobla, Mallorca, 1747 – Illes Balears, segle XVIII)
Artista. Prengué l’hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L’any següent tornà a Mallorca.
Excel·lí en la construcció d’instruments musicals. Practicà el dibuix i l’escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí.
(València, 1695 – 1747)
Repertori bibliogràfic d’escriptors valencians. Redactat pel trinitari Josep Rodrigues. L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor (1703) la impressió era ja pràcticament acabada (només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndics i els indexs).
Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan ja hom anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia de Vicent Ximeno. La Biblioteca Valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls.
Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans.
(Alacant, Alacantí, 1699 – 1747)
Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719).
És autor d’una Historia civil de España… desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V de Borbó.
Dades dels Països Catalans 