Arxiu d'etiquetes: 1956

Zaplana Hernández-Soro, Eduardo

(Cartagena, Múrcia, 3 abril 1956 – )

Polític. Fou dirigent de la UCD d’Alacant, i el 1989 ingressà al Partit Popular. President del PP d’Alacant, fou regidor de l’ajuntament de Benidorm i després alcalde (1991-94), així com diputat a les Corts Valencianes (1991). El 1993 fou elegit president del PP de la Comunitat Valenciana.

El 1995 assolí una notable victòria en les eleccions autonòmiques, i esdevingué president de la Generalitat Valenciana gràcies a un acord amb Unió Valenciana. Revalidà el triomf, i per majoria absoluta, en les eleccions del 1999. En les del 2003 ja no es presentà. Membre de la Junta Directiva Nacional del PP.

El 2018 fou detingut i acusat de blanqueig de capitals i malversació.

Sorolla i Garcia, Maria

(València, 13 abril 1889 – Madrid, 19 juny 1956)

Pintora. Era filla del pintor Joaquim Sorolla i Bastida.

La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de Belles Arts de València.

Soler i Cladera, Cristòfol

(Inca, Mallorca, 26 desembre 1956 – )

Polític. Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar. Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular.

Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas (1983), tot i que el 1987 abandonà la conselleria. El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol de 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas.

Soler dimití al juny de 1996 i fou succeït per Jaume Matas.

Salvà i Salvà, Bartomeu

(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)

Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.

Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.

Ramon i Torres, Joan

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 21 maig 1956 – )

Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa.

Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell.

Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995).

Ramis d’Ayreflor i Saura, Joan

(Ciutadella, Menorca, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)

Periodista i escriptor. Començà a col·laborar a “La Roqueta” amb quadres de costums i dirigí la “Gazeta de Mallorca” i col·laborà a diverses publicacions de Catalunya.

Poeta menor de l’escola mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a “Lectura Popular”.

Rambal i Garcia, Enric

(Utiel, Plana d’Utiel, 21 setembre 1889 – València, 10 maig 1956)

Actor i director teatral. El 1910 formà companyia. Treballà intensament al front de la seva formació, que adquirí fama com a especialitzada en obres de gran espectacle.

Obtingué èxits notables entre un públic popular.

Matas i Palou, Jaume

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1956 – )

Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Illes Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria.

Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del Govern Balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient, i després tornà a ser president del Govern Balear fins el 2007.

Degut a diversos procesos per malversació, suborn i prevaricació l’any 2012 fou condemnat a presó, a la qual ingressà el 2014.

Martí i Peydró, Pere

(Alcoi, Alcoià, 1872 – Sabadell, Valles Occidental, 1956)

Autor teatral i poeta. És autor del recull poètic Poncells (1881), de les comèdies Sang per sang (1888) i Proves canten (1889), del monòleg Fins al cel! i d’altres obres.

Madeloc

(Perpinyà, 1949 – 1956)

Revista trimestral, patrocinada per Just Calveyrach. Subtitulada Revue du Classicisme Méditerranée i des del segon número Revue Méditerranéenne.

Dirigida per Albert Janicot, publicà articles literaris i poemes, sobretot en francès.