Arxiu d'etiquetes: Mequinensa

Mequinensa (Baix Cinca)

16 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014)

(cast: Mequinenza) Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l’Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s’estén per l’extrem oriental dels Monegres.

La vida del municipi ha canviat d’ençà de la construcció, el 1957, de l’embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s’hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L’explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. Àrea comercial de Lleida. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l’empresa ENHER.

L’antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell de Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els segles XVIII i XIX i restaurada modernament.

El nou poble ha estat aixecat a l’antiga partida de la Plana, acarat al Segre.

Luna y de Xérica, Antonio de

6 Respostes

(Aragó, segle XIV – Mequinensa, Baix Cinca, 1419)

Noble. Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I l’Humà. Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea.

Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia (1411) i, per tant, fou excomunicat. Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer.

Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de Loarre, on es rendí cap a la fi del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns.

Ibarz i Roca, Miquel

Deixa un comentari

(Mequinensa, Baix Cinca, 30 novembre 1920 – Barcelona, 5 gener 1987)

Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet.

El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius.

Canota, la

1 Resposta

(Almatret / Seròs, Segrià / Mequinensa, Baix Cinca)

Zona lignitífera, entre els tres municipis, a l’esquerra de l’Ebre.

L’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.

Mequinensa, Parlament de -1411-

(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)

Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume II d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.

Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.

Moncada i Estruga, Jesús

Deixa un comentari

(Mequinensa, Baix Cinca, 1 desembre 1941 – Barcelona, 13 juny 2005)

Escriptor i pintor. Després de publicar alguns llibres de narracions, com Històries de la mà esquerra (1981) i El Cafè de la Granota (1985), el 1988 va aconseguir el reconeixement de la crítica i el públic amb la novel·la Camí de sirga, guardonada amb els premis Joan Crexells, Ciutat de Barcelona i de la Crítica Serra d’Or; traduïda a diferents llengües.

El 1992 va confirmar la seva vàlua com a novel·lista amb La galeria de les estàtues i també publicà Estremida memòria (1997).