Arxiu d'etiquetes: 1326

Frederic d’Aragó i d’Entença

(Catalunya, 1326)

Sisè fill de l’infant Alfons -futur rei Alfons III el Benigne– i de Teresa d’Entença.

Morí al cap de molt poc temps.

Barceloneta -Sardenya-

(Càller, Sardenya, segle XIV)

Nom donat a una població de l’illa l’any 1326. Fundada per l’infant Alfons, després Alfons III de Catalunya, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.

Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327.

Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire.

Joana I de Nàpols

(Nàpols, Itàlia, vers 1326 – Muro Lucano, Itàlia, 27 juliol 1382)

(o d’Anjou)  Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81). Filla de Carles II de Nàpols i de Maria de Valois. Succeí el seu avi, Robert I. Casada (1343) amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest (1345). Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa (pau del 1372).

Vídua de Lluís (1362), decidí de casar-se amb Jaume IV de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona (1363), i li donà el títol de duc de Calàbria; implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres per Enric de Trastàmara, el rescatà (1370). Vídua (1375), es casà encara amb Otó de Brunsvic-Grubenhagen.

Afavorí l’elecció de l’antipapa Climent VII, i fou excomunicada per Urbà VI (1379). Ocupat el regne, que destinava a Lluís de França, duc d’Anjou, per Carles de Durazzo, comte de Gravina, aquest l’empresonà i la féu assassinar al castell de Muro.

Malta i Gozzo, comtat de

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Títol jurisdiccional, que, sobre els senyorius adquirits a Guillem Ramon de Montcada (1326), Frederic II de Sicília concedí a Guillem de Sicília, duc d’Atenes, i que aquest traspassà a Alfons Frederic d’Aragó (1330).

El títol passà més tard a la corona catalano-aragonesa.

Ishaq ben Séset Pereet

(Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)

Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona.

Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L’any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d’Àfrica.

Entre les obres conservades destaca un conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.

Cervelló, Guillem de

(Catalunya, segle XIII – 1325/26)

(el Bord de Cervelló)  Fill il·legítim de Guerau (VII) de Cervelló. Inicià la línia il·legítima de Santa Perpètua i Vallespinosa.

Tingué la senyoria de Santa Perpètua per herència paterna, amb condició, però, de tenir-la en feu pel seu cosí germà Guillem (III), i la de Vallespinosa pel seu matrimoni amb la pubilla Brunissenda de Vilafranca.

Fou fill seu Arnau de Cervelló i de Vilafranca.