Municipi i capital de la comarca de l’Alcoià (País Valencià): 129,9 km², 562 m alt, 59.675 hab (2014)

LA CIUTAT.- Situat al mig de la comarca, al nord d’Alacant i voltat de muntanyes. El desenvolupament urbanístic de la ciutat ha estat difícil; el nucli medieval es troba en un petit turó entre els rius Molinar i Barxell, que s’ajunten formant el riu d’Alcoi. Fins al segle XIX es formaren els barris industrials alcoians a les vores dels rius, i ja en l’època de la modernització de la indústria i de l’expansió demogràfica foren bastits els grans ponts que permeteren de construir en el pla de l’eixample en quadrícula, bé que això comportà que fos sacrificada una bona part de l’horta.

POBLACIÓ.- El gran creixement demogràfic d’Alcoi tingué lloc en la centúria 1840-1940; a principi del segle XIX tenia 12.000 hab; passà a 32.000 a final de segle; assolí els 45.000 l’any 1940, i, després de la crisi de 1945-55, continuà augmentant lentament d’ençà del 1971.

ECONOMIA.- Un petit percentatge de la població activa és agrícola, la qual es remunta al segle XIII; la seva esplendor actual és deguda a la mecanització, a la construcció del ferrocarril i a la conjuntura favorable de la I Guerra Mundial. Destaquen la indústria tèxtil, especialitzada en la fabricació de regenerats i gèneres de punt; indústria paperera (paper de fumar i de seda); indústria metal·lúrgica; mobles tornejats; indústria alimentària (dolços, torrons, olives i licors). Centre comarcal i de l’àrea comercial homònima.

HISTÒRIA.- En el terme, s’hi troben molts testimonis prehistòrics, des del jaciment musterià del Salt fins al poblat ibèric i santuari (segle V aC) de la Serreta, on han estat trobades nombroses inscripcions en peces de plom, en alfabet ibèric. La vila fou conquerida als musulmans i acabada de repoblar cap al 1270. Pere III el Cerimoniós l’atorgà a Roger de Lloria i el 1447  tornà a la Corona. Fou escenari de la revolta de la Germania (segle XVI), l’expulsió dels moriscs (1609), i es declarà partidària de l’arxiduc Carles III en la guerra de Successió.

A més de l’explotació agrícola, tingué un cert desenvolupament la manufactura de llana i, en general, la indústria tèxtil, sobretot a partir del segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XIX, la classe treballadora d’Alcoi s’adherí en massa a l’Associació Internacional de Treballadors.

Durant la I República (juliol 1873), una vaga general, iniciada per reclamacions salarials, es convertí en un greu motí contra l’alcalde, Agustí Albors. Els obrers prengueren l’edifici municipal, Albors morí, i durant tres dies governà la ciutat un Comitè de Salut Pública presidit per Severí Albarracín. Sufocada la revolta (setembre 1873), es mantingué una guarnició militar a la ciutat.

La manifestació contra la guerra del Marroc el juliol de 1909 i la vaga general del 1928 indiquen la importància d’Alcoi com a centre obrer. La ciutat va romandre al costat de la II República durant la guerra civil. El Museu Arqueològic (edifici del segle XVI) conserva restes arqueològiques de la comarca i taules valencianes també del segle XVI.

Enllaços web: Ajuntament