(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)

Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.

Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).

Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.