(Mosset, Conflent, segle XI – Catalunya Nord, segle XIV)

Família feudal. Estava radicada a la vall de Mosset i molt probablement sortida d’un membre del casal dels comtes de Cerdanya–Besalú.

Té per genearca un tal Guillem -potser besnét del comte Radulf I de Besalú-, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba (i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers) l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà.

Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous, i el 1034 Guillem féu un curiós testament (erròniament atribuït a l’homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs.

El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l’origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya.

El fill segon, Ramon (Ramon d’Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset.

Arnau (I) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII), possiblement nét dels esmentats Ramon o Ademar, fou el primer a portar aquest cognom. Consentí (1162) la donació del monestir de Clariana al d’Ardorel feta pel bisbe d’Elna. El seu nét fou:

Arnau (II) de Mosset (Catalunya Nord, segle XII – després 1213)  Es casà amb Saurimunda de Peralada, vídua de Ramon de Castell-Rosselló, la qual, segons una famosa llegenda trobadoresca, inspirà una passió fatal al trobador Guillem de Cabestany. Foren besavis de:

Arnau (IV) de Mosset (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1355)  Senyor de la baronia de Mosset i de Montesquiu, la Roca, Nidoleres, el Való, Sant Martí de Tet i la torre o bastida de Mascarda per donació (1330) de Jaume III de Mallorca. Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals. Fou inculpat de beguinisme (1332) pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III. El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra ell. Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya.