Bernat de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s’hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bernat (I) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1185)  Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152).

Bernat (II) de Centelles  (Catalunya, segle XII – vers 1238)  Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere de Centelles. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III) de Centelles.

Bernat (III) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – vers 1277)  Fill de Bernat (II) de Centelles. Infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I el Conqueridor. El seu fill i hereu fou Gilabert (IV) de Centelles, i també tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XIV – Illes Balears ?, segle XV)  Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós. L’acompanyà al seu curiós itinerari fins a l’anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XV)  Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l’infant castellà Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí I l’Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d’Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons IV el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya.