(Ardèvol, Solsonès, 16 maig 1814 – Lorda, Gascunya, 17 juny 1899)

Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d’una partida a la muntanya catalana, fins que l’any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d’Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat.

Durant l’última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l’alçament del 1872, es revoltaren contra la República.

La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l’alt comandament, exercit per l’infant Alfons, va restar eficàcia a la seva col·laboració amb la resta de les forces carlines.

Al final de la guerra (novembre 1875) fou nomenat capità general de les forces carlines a Catalunya, però no va poder impedir el triomf dels liberals. L’any següent emigrà a França. Va morir a l’exili.