(Girona, 11 febrer 1906 – Catalunya, 1909)

Moviment unitari. Aliança de caràcter catalanista entre diversos partits i grups polítics: Unió Republicana, Lliga Regionalista, Catalunya Federal, Centre Regionalista Català, Unió Catalanista, carlins i altres prohoms en principi no pertanyents a cap partit.

Fou constituïda amb la finalitat d’ajuntar totes les forces catalanes en un front únic per tal d’aconseguir l’autonomia de Catalunya i presentar-se a les eleccions convocades per Maura després d’haver dissolt les corts. Es formà una comissió i un comitè executiu en el qual hi havia representats tots els partits; Salmerón en fou elegit president. A les eleccions la Solidaritat triomfà enfront de Lerroux, i aconseguí 41 de les 44 actes.

Els capdavanters de la Solidaritat (Cambó, Puig i Cadafalch, Sunyol, etc, que havien estat elegits diputats pel districte de Barcelona) exposaren a les corts els punts principals del seu programa: reconeixement de la personalitat regional de Catalunya, llibertat municipal i derogació de la llei de jurisdiccions.

Aviat, però, la gran força política que havia pres la Solidaritat va decaure, bé per les diferències ideològiques internes dins de principis tan generals com els que havien fet possible la coalició, o bé per la preponderància de la Lliga.

Tanmateix, el projecte de Reforma de l’Administració Local presentat per Maura va posar en tensió aquestes diferències; d’una banda la Lliga donava suport al projecte per la seva actitud pràctica d’aprofitar tot allò que fos un pas en la consecució de la veritable autonomia catalana; d’altra banda, els nacionalistes republicans, representats per Sunyol, amb la seva actitud doctrinària s’oposaven al projecte perquè només solucionava en part el problema català.

La mort de Salmerón (1908) i la renúncia de Macià obligaren a convocar noves eleccions per cobrir les vacants, que foren més nombroses encara per les renúncies de Sunyol i Junoy. Les eleccions foren el primer entrebanc fort per a la Solidaritat: només aconseguí l’acta d’Albó contra les tres aconseguides per Lerroux i els seus seguidors.

L’any 1909, a les eleccions municipals, tornà a ésser derrotada pels lerrouxistes. La força de Solidaritat s’anava esvaint. La Setmana Tràgica (juliol 1909) demostrà la desfeta total.

Només la Lliga es mantenia forta dins l’àmbit català. La seva política pragmàtica, orientada a la consecució d’institucions pròpies, culminà en la creació de la Mancomunitat presidida per Prat de la Riba.