(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)
Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.
Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).
El 1879 fou destinat a Mèxic.
(Barcelona, 6 desembre 1881 – 23 abril 1953)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1907.
Sota la influència del modernisme, projectà la casa Planiolas i les escoles de Sant Pol de Mar, el 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí.
És autor de l’edifici-garatge Casa David, de Barcelona, on fou introduïda la pista helicoïdal d’ascensió de cotxes.
Així mateix, reformà la plaça de toros Monumental de Barcelona.
(Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1963 – )
Nedadora. Formada en el Club de Natació Terrassa, s’especialitzà en l’estil lliure.
Fou la primera nedadora de l’estat que baixà del minut (l’any 1978) en la prova de 100 m.
Campiona de l’estat en 100 m lliures (1973 i 1979), 200 m lliures (1977, 1978 i 1979), 400 m lliures (1977, 1978 i 1979), 800 m lliures (1978 i 1979).
Medalla d’or a Splitz (1979) en 200 m lliures, a la final olímpica de relleus de Moscou (1980) aconseguí el rècord espanyol en els 100 m.
L’any 1982 s’incorporà al Club de Natació Montjuïc.
(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)
Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a Llotja i s’especialitzà en el gravat.
Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.
Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Sitges, Garraf, 1915)
Escriptor. Es llicencià en dret.
Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i del Penedès Nou i membre del Centre Catalanista. Escriví a “Les Quatre Barres” i a “Joventut”.
Per raons professionals s’instal·là a Sitges i publicà monografies penedesenques, com Notes sobre el moviment intel·lectual i artístic del Penedès en el segle XIX (1902) i dos llibres de poemes: Dos mons i Sàtires morals.
(Barcelona, 1890 – 1940)
Dibuixant i pintor.
Féu moltes caricatures d’actors per a la revista “El Teatre Català”, que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil “En Titella”, a les revistes “Avenir” i “Mundo Ibérico” i a altres periòdics.
Il·lustrà l’opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson.
Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.
(Torredembarra, Tarragonès, juny 1735 – Barcelona, 31 juliol 1806)
Marí i pedagog.
Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d’altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l’orde dels redemptors, passà a Barcelona.
Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l’Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intentà d’oposar-se, anys més tard, a l’uniformisme imposat per Madrid als plans d’estudi de nàutica.
Vers l’any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l’Escola.
Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.
(Barcelona, 20 febrer 1888 – Buenos Aires, Argentina, 21 març 1948)
Director de teatre.
Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.
Fundà i dirigí la publicació mensual “Catalònia” (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina.
(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Ciutadà de Barcelona. Germà d’Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V contra Barcelona.
El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l’ofensiva francesa. Pel juliol de 1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya.
Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d’un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspès.
El 26 de juliol de 1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)
Militar. Germà de Francesc.
Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.
Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.
Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.
Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.
Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.
Dades dels Països Catalans 