(Lledó d’Empordà, Alt Empordà, 1842 – Lisboa, Portugal, 1906)
Metge. Fou oftalmòleg excel·lent. Es distingí per la seva abnegació durant l’epidèmia de còlera de 1865.
Residí per un temps a Amèrica. Passà després a Portugal, on fundà l’Institut de Cecs.
Aportà innovacions quirúrgiques a la seva especialitat.
Publicà un Metodo para la enseñanza de lectura y escritura para ciegos.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 24 octubre 1869 – 1963)
Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fou un bon especialista en hidrologia.
Publicà diversos treballs de vàlua sobre aquella matèria i una Topografía médica de Bañolas (1914).
(Barcelona, 28 desembre 1838 – 26 octubre 1905)
Metge. Cursà la carrera a Barcelona i amplià estudis a l’estranger.
Tingué molta anomenada en l’especialitat d’obstetricia i es dedicà també a la ginecologia i a la pediatria.
Autor de Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d’ingrés en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
En 1894-95 fou president de l’Ateneu Barcelonès.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.
El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).
Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.
Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)
Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.
Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.
Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.
(o Mascalvó) Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.
Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.
Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17 març 1931 – Madrid, 4 març 2024)
Fotògraf.
Són seves les fotografies de coneguts llibres de crítica social com ara Neutral Corner (1962), la sèrie sobre els sanfermins o Un paseo por Madrid (1985), de Ll. Carandell.
Fou distingit amb el premi de Fotografia d’Avantguarda del 1957 i el Negtor del 1960.
S’ha especialitzat, també, en la direcció de documentals cinematogràfics (El que enseña, 1965; Topical Spanish, 1970) i de sèries (Conozca usted España, Raíces i Vísperas de nuestro tiempo).
(Masllorenç, Baix Penedès)
(ant: Masnarbonès) Poble, situat al sector oriental del terme.
L’església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç.
Hi ha estiueig.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 gener 1924 – 4 desembre 2009)
Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir.
Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940.
Ha practicat especialment el paisatge.
El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.
(Barcelona, 30 octubre 1891 – 23 gener 1965)
Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria.
El 31 de juliol de 1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L’arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l’agressor.
Va ser empresonat a Cartagena fins l’any 1931.
Dades dels Països Catalans 