Arxius mensuals: Juliol de 2020

Matamala -Ripollès-

(les Llosses, Ripollès)

(o Santa Maria de Matamala)  Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.

L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.

En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.

Matalonga i Montoto, Pere

(Calella, Maresme, 1907 – Mèxic, 1947)

Escriptor. Membre del PSUC i col·laborador d'”En Patufet” i “La Rambla”.

S’exilià el 1939 i s’establí a Mèxic, on dirigí “Nova Era”, òrgan del Partit Socialista Català.

Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana des 1942.

El 1963 la seva obra poètica, molt breu, fou recollida en el volum Poesies (1963), algunes de les quals foren musicades per Costa i Horts.

Matalonga, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 20 agost 1714)

Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s’amaga als vaixells anglesos.

Setmanes després participà al costat d’aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s’incorporà a l’expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat.

Un cop ocupada Barcelona per Carles d’Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V.

Quan el 1713 s’inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc.

El 14 d’agost de 1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.

Matajudaica

(Corçà, Baix Empordà)

Poble de l’antic municipi de Casavells, al nord del poble, a l’esquerra de la riera de Daró. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.

El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal.

Matagalls, el

(el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)

Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis.

Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic.

El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.

Matadors, els

(Barcelona, 1713 – 1714)

Suposada companyia d’assassins que actuava durant el setge de Barcelona, per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.

Fou una deformació de la realitat, obra de l’abat Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans, publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud, cos de vigilància ciutadana de Barcelona.

Matadars

(Mura, Bages)

Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.

L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.

Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.

Mata-solana

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Llogaret (978 m alt), dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló.

És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià.

La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial.

Mata i Soler, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar.

Capità general d’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta.

Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons.

Mata i Ripollès, Pere

(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 20 octubre 1780 – Reus, Baix Camp, 1 maig 1846)

Metge. Era el pare de Pere Mata i Fontanet.

Publicà un llibre titulat Refutación completa del sistema de contagio de la peste.