(Mataró, Maresme, 4 agost 1765 – Buenos Aires, Argentina, 28 març 1831)
Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s’establí a Buenos Aires el 1791.
Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s’oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807).
Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).
(Catalunya, segle XIV)
Picapedrer gòtic.
Col·laborà amb l’escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l’execució d’un arc-suport de les tombes reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi, també escultor reial.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 desembre 1955 – )
Actor de teatre i cinema.
Al cinema, ha protagonitzat Barcelona Connection (1988), La teranyina (1989), Boom Boom (1989, premi de la Cinematografia de la Generalitat de Catalunya), La febre d’or (1992), etc.
Ha actuat també a la televisió, a sèries com ara Secrets de família.
(Catalunya, segle XVIII – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1800)
Religiós i escriptor. Rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat.
Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill…, que tingué una extraordinària difusió; hom en coneix més de 70 edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà.
(Barcelona, 9 gener 1921 – 20 gener 2015)
Entomòleg. El 1948 participà a l’expedició científica catalana al golf de Guinea.
Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l’Àfrica.
El 1959 ingressà al Museu d’Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París.
Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia.
(Barcelona, 16 juny 1898 – 1 octubre 1972)
Financer i polític. Fill de Damià Mateu i Bisa i germà de Maria dels Àngels.
Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb el seu exèrcit a Barcelona, d’on fou nomenat alcalde el dia següent.
El 1945 fou nomenat ambaixador a França.
Des del 1923 era propietari del castell de Peralada.
(Barcelona, 1897 – Campins, Vallès Oriental, 20 març 1923)
Pedagoga. Filla de Damià Mateu i Bisa i germana de Miquel. Tenia la carrera de magisteri.
Fou secretària de l’Institut de la Dona, del Casal per als Malalts i de l’Escola d’Infermeres de Santa Madrona.
Les seves activitats, malgrat la seva joventut, esdevingueren molt apreciades.
(Lleida, 9 maig 1933 – Barcelona, 25 novembre 2015)
Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, al qual succeí a la càtedra de paleografia a la Universitat de Barcelona.
Tingué com a adjunta a la seva germana Maria Dolors Mateu i Ibars (València, 1938 – ), també paleògrafa.
(Valls, Alt Camp, 23 abril 1897 – Cordare de Albigense, Occitània, 14 novembre 1980)
Anarquista. Obrer metal·lúrgic.
Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l’atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8 març 1921).
Condemnat a mort (16 octubre 1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat.
Lluità contra l’aixecament militar a Barcelona (19 juliol 1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp.
Després de la guerra civil emigrà a França.
(Llinars de Vallès, Vallès Oriental, 18 octubre 1864 – Barcelona, 7 desembre 1935)
Industrial. Llicenciat en dret.
Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de la Hispano Suïssa.
Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del “Diari del Migdia”.
Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 