(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).

També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.

El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:

Bernat de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

Guillem de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

Hug (II) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

Hug (III) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.

Hug (VI) de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

Hug de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.