(Barcelona, 4 gener 1271 – Estremoz, Portugal, 4 juliol 1336)

Reina de Portugal. Filla de Pere II el Gran i de Constança de Sicília. El 2 d’abril de 1281, essent encara de poca edat, fou compromesa amb el rei Dionís I de Portugal. El casament fou celebrat a Troncosa el 24 de juny de 1282.

Sembla que fins a dates bastant posteriors no tingué una influència efectiva sobre la política portuguesa, la qual es manifestà sempre amb caràcters benèfics i pacificadors.

Secundà la política del seu marit, al qual li donà dos fills: Alfons, hereu del tron (Alfons IV de Portugal), i Constança. El seu marit tingué almenys set bastards, fet que no impedí, en aparença, l’harmonia conjugal.

Procurà en diverses ocasions la concòrdia entre Portugal i Castella, i entre el seu marit i el turbulent príncep Alfons; la crisi de 1322-23 resultà especialment difícil, ja que degenerà en una veritable guerra civil.

Sentí un gran afecte pel seu germà Jaume II el Just i afavorí sempre una política amistosa d’aquell amb Portugal, i el 1320 visità Catalunya, on visqué un temps al monestir de Poblet.

El 7 de gener de 1325 morí el seu marit i Isabel féu un altre viatge a Catalunya, on s’hostatja novament a Poblet (1326).

De tornada a Portugal es retirà amb les monges clarisses de Coïmbra, de les quals fou gran benefactora i els sufragà un nou convent.

El papa Urbà VIII la canonitzà el 1625 i l’església catòlica en celebra la diada el 8 de juliol.