(Valls, Alt Camp, 13 juliol 1864 – Barcelona, 8 gener 1942)

Pintor. Format a l’Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando de Madrid. Exposà des del 1888.

Pintor d’història i d’anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga, i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei; també són obres seves Alfons XIII a Montserrat, La glorificació de la Mare de Déu i La pau universal.

Entre les seves pintures murals figuren tres plafons del Saló de Sant Jordi. És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, que presidí. Col·laborà com a crític al diari “Las Noticias”.

Treballà amb el seu fill Francesc Galofre i Surís.