(Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, segle XV – Barcelona, 15 desembre 1478)

Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons IV el Magnànim.

Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II el Sense Fe i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat.

La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464).

Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.