(Barcelona, 1340 – Saragossa, 1410)

Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea.

Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l’espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l’existència d’un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza.

Autor d’Or Adonai (Ferrara, 1556).

A l’assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d’ell.

Fou astròleg del rei Joan I de Catalunya, i molt estimat per aquest.