(Països Catalans, 1934 – )

Denominació que rebé a partir del vuitè dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, que se celebrà a Barcelona (juny-juliol 1934), presidit per H. Puig i Sais, incloïa la commemoració del segon centenari del naixement d’Antoni de Gimbernat.

El novè congrés se celebrà a Perpinyà (juny 1936), presidit per Joan Puig-sureda.

La guerra civil impedí la celebració del desè congrés, que s’havia de celebrar a València, presidit per Manuel Corachan. Aquest no se celebrà fins el 1976, a Perpinyà, presidit per Alsina i Bofill, amb una ponència sobre la dinàmica de la infecció i una altra sobre la funció social de la medicina.

L’onzè se celebrà a Reus l’any 1980 i fou presidit per Josep Laporte.

El dotzè tingué lloc a Benicàssim, l’any 1984 i fou presidit per Emili Balaguer.