(Vallès Occidental / Barcelonès)

Conducció d’aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil.

És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l’antiga església de Sant Cugat del Rec.

A més dels molins comtals, n’ha havia de pertanyents a l’hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 1386 i desvià el rec a la vall de la muralla.

El 1395 fou construït una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vora el rec la riera de Ripollet (1452).

A partir del 1822 foren practicades mines de captació que permeteren de regar una mica de terra.

Actualment serveix de drenatge de les conduccions subterrànies d’aigües residuals de la ciutat de Barcelona.