(Barcelona, 1841 – 1898)
Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.
Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).
Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.

Retroenllaç: Fando i Rais, Urbà | Dades dels Països Catalans