(Barcelona, Barcelonès)

Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia.

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca.

Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta.

Actualment és unit al barri del Carmel.