(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

(o d’Oleseta, o de Bonesvalls, o de Santa Maria de Bonesvalls)  Antic hospital, per a l’acolliment de vianants i pelegrins, a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.

Fou fundat el 1262 per Guillem (II) de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres donacions (en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana). Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona; el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina (representada, a partir del segle XVII; pel rector d’Olesa). El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme.

L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de les polítiques dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX, l’administració fou confiscada a la mitra i adquirida de nou per Manuel Girona, que la hi retornà.

L’edifici, dins un recinte fortificat amb torre de l’homenatge, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als segles XVI i XVII; la capella de Santa Maria de l’Anunciació, obra del segle XIV amb notables pintures murals, fou destruïda el 1936; actualment ha estat restaurada.

Al seu costat fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l’Hospital de Cervelló, actualment l’Hospital.