(Catalunya)

Nació que forma part dels Països Catalans. Denominació aplicada a Catalunya i utilitzada especialment en relació amb els altres components dels Països Catalans.

El seu origen data de l’època medieval. Durant l’etapa feudal el comtat de Barcelona anà absorbint la sobirania dels altres comtats catalans i així el comte de Barcelona esdevingué el “Príncep” o cap de la jerarquia feudal catalana (tal com apareix en els Usatges).

En passar el temps i entrar en contacte amb altres països es féu sentir la necessitat d’una denominació més àmplia que la de comtat de Barcelona per designar tot Catalunya. Fou aleshores que d’aquell nom de príncep donat al comte de Barcelona es derivà el de Principat de Catalunya per anomenar el territori de la seva sobirania.

La nova denominació prengué estat oficial sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (Corts de Perpinyà, 1350).