(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1353 anà a Sardenya amb l’expedició que comandava Bernat II de Cabrera, on participà al setge de l’Alguer, on, un cop capitulat la plaça (30 agost 1353), fou nomenat governador.

Retirat ja a Càller Bernat de Cabrera, amb totes les seves forces, es produí a l’Alguer una revolta sobtada. Jaspert n’hagué de fugir despenjant-se pels murs de la plaça, i aconseguí reunir-se a Càller amb els catalans.

Aquesta nova revolta fou la darrera que s’esdevingué a l’Alguer, ja que l’any següent, sotmesa novament la ciutat pel mateix rei Pere II el Gran, seria poblada íntegrament per catalans i Jaspert col·laborà en l’èxit de l’expedició reial.

Tornat a Catalunya féu la guerra contra Castella. El 1363 passava a Aragó amb els grans reforços catalans que hi foren tramesos després de caure Carinyena.

El 1372 fou un dels qui pressionaren Pere III el Cerimoniós perquè rehabilités Bernat IV de Cabrera, el nét del seu antic superior a la primera campanya que féu a Sardenya.