(el Poblenou, Barcelona, 12 agost 1882 – Barcelona, 12 gener 1948)

Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de l’Escola de Llotja; amplià estudis a París (on rebé la influència de Rodin –Tristos caminants-), Brussel·les, Anvers, Londres i Florència.

Exposà als salons de París (1909-12) i a diferents salons de Barcelona. Guanyà la primera medalla d’Escultura a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Formà part del grup Les Arts i els Artistes.

Féu el monument a Narcís Monturiol a Figueres i altres obres en marbre, bronze i pedra. Amb el temps anà evolucionant cap a un classicisme, amb la clara voluntat de convertir en cànon de bellesa immortal la dona catalana, fet que el converteix en un dels escultors noucentistes més destacats (Nu femení).