(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Jurisdicció feudal. S’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter, de la Tordera i del Fluvià.

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els segle XI i XII els vescomtes de Girona, posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt.

Alguns dels territoris eren subinfeudats, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n’eren només subfeudataris, altres llocs eren quadres amb domini compartit.

A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas; el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV el Magnànim.

Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte.