(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)

Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.

Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.

És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).

Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.