(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)

Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Laureà Figuerola (1870).

Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.

Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Foment de la Producció Espanyola (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Foment del Treball Nacional.

La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.

Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.