(Catalunya, vers 1415 – vers 1483)

Militar i senyor de Bell-lloc. Fill de Bernat, senyor del castell de Bell-lloc (Vallès Oriental). Succeí el seu pare el 1442.

Serví el rei Alfons IV el Magnànim com a governador de Menorca (1450). Fou un dels membres elegits pel Consell del Principat per resoldre les disputes entre Carles de Viana i Joan II el Sense Fe (1461).

Durant la guerra civil catalana lluità contra Joan II com a lloctinent de l’avantguarda catalana (1462), en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric, i participà en el setge de Girona, on fou fet presoner (1462).

Alliberat ben aviat, fou elegit diputat militar (1463) i enviat a l’Empordà (1464) amb plens poders per a endegar la guerra. D’ací passà a dirigir la defensa de Tortosa (1464-65).

Serví posteriorment Pere de Portugal com a conseller reial, i també serví Renat d’Anjou.

Acabada la guerra, intervingué a les Corts de Barcelona en 1477-78.