(Pallars, 1236 – 1288)

Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger II de Pallars Sobirà i de Sibil·la de Saga.

Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d’Ermengol IX i Àlvar I d’Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285).

Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II el Franc), fent-li d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern.

De la seva muller Làscara de Ventimiglia, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la I de Pallars, el succeí.