Comarca de Catalunya, 319,37 km², 250.488 hab (2017), densitat: 784,32 h/km², capital: Tarragona

Formada per 22 municipis: Altafulla – la Canonja – el Catllar – Constantí – Creixell – el Morell – la Nou de Gaià – els Pallaresos – Perafort – la Pobla de Mafumet – la Pobla de Montornès – Renau – la Riera de Gaià – Roda de Berà – Salomó – Salou – la Secuita – Tarragona – Torredembarra – Vespella de Gaià – Vila-seca – Vilallonga del Camp

Pertanyent a la regió històrica del Camp de Tarragona. Situada entre el Baix Camp (oest), l’Alt Camp (nord) i el Baix Penedès (est).

GEOGRAFIA FÍSICA: Està formada per la plataforma costanera compresa entre el cap de Salou i el pujol de l’ermita de Berà, i s’estén uns 10 km cap a l’interior. Els materials que la integren són la major part miocènics, i en alguns sectors es troben recoberts de materials al·luvials quaternaris aportats pels rius al seu curs baix. El relleu és molt pla i no presenta cap accident d’importància. La costa és, en general, baixa i sorrenca; els nombrosos estanys litorals s’han assecat en època històrica com a conseqüència del retrocés de la línia de costa per les aportacions fluvials; en alguns sectors es formen dunes (platja de Creixell), però amb tot no hi manquen els sectors de penya-segats i alguns accidents costaners importants (cap Gros, cap de Salou).

El clima és típicament mediterrani; les temperatures són elevades al llarg  de tot l’any, i la mitjana anual és de 15,9ºC a Tarragona, amb temperatures mitjanes hivernals de 9,5ºC i estivals de 22,3ºC; el perill de glaçades és molt escàs (4,5 dies de mitjana entre els mesos de novembre i abril). La pluviositat és escassa (500 mm anuals) i està afectada per una gran irregularitat interanual; el règim presenta dos màxims equinoccials (molt més important el de tardor) i secada estiuenca. Les nevades són ocasionals i la humitat atmosfèrica elevada (69% de mitjana a Tarragona).

La vegetació natural (màquia de llentiscle i margalló) és escassa, ja què ha estat atacada repetidament per l’home; l’arbre més característic és el pi blanc, i abunden també les formacions arbustives amb plantes aromàtiques. Hidrogràficament, la comarca pertany a les conques dels rius Francolí i Gaià, que la travessen en direcció nord-sud, en el seu curs baix; són rius de cabal escàs i règim pluvial mediterrani amb serioses crescudes ocasionals de tardor.

POBLACIÓ: El poblament sembla antic, ja que les restes arqueològiques es remunten al neolític, però s’ha vist interromput al llarg de la història, i així, després d’un període òptim, ibèric i romà, la comarca quedà pràcticament despoblada amb les invasions bàrbara i sarraïna; la repoblació posterior conformà el poblament d’una manera semblant a l’actual, amb nuclis de població arrenglerades a la costa però de vida més agrícola que no pas marinera, i predomini absolut del poblament concentrat. Demogràficament, el creixement fou lent des de la segona meitat del segle XIX fins a la segona meitat del segle XX, però en el període 1950-65 el procés s’accelerà a causa del ràpid augment poblacional de la ciutat de Tarragona. El 1996, dels 22 municipis que té la comarca, dotze no assolien els 2.000 h i únicament cinc superaven els 5.000 h (Tarragona, Vila-seca, Torredembarra, Constantí i Salou). Per la seva densitat, el 1996 es trobava situada en el cinquè lloc entre totes les comarques catalanes, únicament superada per quatre comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona.

ECONOMIA: L’economia s’ha basat tradicionalment en l’agricultura, actualment molt reduïda en relació als sectors secundari i terciari, que s’hi desenvoluparen a partir del decenni del 1960. Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que es troba localitzada al llarg dels cursos del Francolí i del Gaià; hi sobresurten els conreus de vinya i, especialment, els d’arbres de fruita seca (avellaners i ametllers). Dins del sector primari, cal fer esment de les activitats de pesca centrades al port de Tarragona, amb prop de 10.000 tones de captures, que representen el 20% del total de Catalunya. La manca d’una estructura econòmica i productiva basada en el sector industrial, l’absència de matèries primeres i l’escassetat d’aigua han estat les causes d’una tardana arrencada industrial: però d’ençà de la instal·lació del polígon industrial de Tarragona, especialitzat en la indústria química, petroquímica, d’etilè i polietilè, i de productes asfàltics, i la refineria de petroli a la Pobla de Mafumet, el sector secundari ha pres un lloc capdaventer en l’economia comarcal; altres indústries que cal esmentar són la metal·lúrgica, la de la construcció (estimulada pel turisme), l’alimentària i la tèxtil. El turisme i els serveis que se’n deriven són un altre dels recursos importants; es basa primordialment en l’estiueig tradicional, localitzat molt particularment a les platges de Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Salou i Roda de Barà, i el turisme cultural i artístic de la ciutat de Tarragona, amb Salou com a gran nucli d’hotels i apartaments. La creació del parc d’atraccions temàtic Port Aventura als municipis de Vila-seca i Salou ha suposat un nou impuls al sector.

HISTÒRIA: El poblament prehistòric no és tan ben documentat com a la resta del Camp de Tarragona, però seguí un procés semblant, segons els indicis. Vestigis d’ençà d’abans del neolític al litoral de Salou, coves habitades a l’edat del bronze i a l’època hallstàttica (Salomó, Roda de Berà, etc). No es coneix cap poblat ibèric gran, i no ha estat identificada la suposada ciutat de Cal·lípolis. La història es capgirà favorablement amb la fundació de Tarraco pels romans, fet que donà al seu entorn una vitalitat molt gran, sobretot a partir dels segles I aC i I dC. En funció de la seva proximitat i de la via Augusta que travessava la comarca i la ciutat, hi ha monuments com l’arc de triomf de Berà, el sepulcre dit dels Escipions, les conduccions d’aigua com el pont de les Ferreres. També una gran densitat de vil·les: al terme de Constantí, una zona de 16 km² , ben explorada, en tenia nou, algunes de les quals eren grans i luxoses, com les dels Munts (Altafulla), la Pineda (Vila-seca), etc. Al damunt d’una d’aquestes villae, Constantí, fou erigit el mausoleu de Centcelles, un dels edificis més importants artísticament del segle IV als Països Catalans.

El Tarragonès, excepte l’extrem oriental, més enllà del Gaià, pertangué des del segle XII a la jurisdicció senyorial de la mitra de Tarragona i, des del 1330, de la Comuna del Camp de Tarragona. Formà part igualment de la vegueria de Tarragona, igualment fins al Gaià, encara que els darrers temps de la vegueria la zona costanera a l’est d’aquest riu també li fou agregada (Roda de Berà, Creixell de Mar, Torredembarra i Altafulla, de manera que en restaven exclosos només Salomó, la Riera de Gaià, la Nou de Gaià, Vespella de Gaià i la Pobla de Montornès). El corregiment de Tarragona (1716-1833) seguí aquesta darrera delimitació.

Amb la divisió provincial del 1833, tot el Tarragonès restà dins la província de Tarragona. El sector de la comarca a la dreta del Gaià constituí el 1834 el partit judicial de Tarragona. La divisió territorial del 1936 inclogué al Tarragonès els municipis de Bonastre i dels Garidells. Tanmateix, aquests dos municipis foren agregats, l’any 1987 a les comarques del Baix Penedès (Bonastre) i de l’Alt Camp (els Garidells).

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques