(el Catllar, Tarragonès, 21 maig 1938 – Barcelona, 15 abril 2014)

Filòleg i bibliògraf. Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya, de la qual havia fet una primera edició vulgaritzadora el 1961. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1964-86).

El 1969 fou nomenat conservador de la Secció d’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya i el 1971 hi esdevingué conservador de la Secció de Manuscrits i Reserva impresa. Ha estat director de les biblioteques de la Universitat Autònoma i professor de l’Escola de Bibliografia de Barcelona.

Ha editat el volum II dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (1968) i altres texts antics i moderns, entre els quals cal destacar els Brins d’espígol de Jacint Verdaguer (1981), l’Espistolari de J. Salvat-Papasseit (1984).

A part alguns treballs propis sobre lexicografia, com Panorama de la lexicografia catalana (1986, en col·laboració), ha resseguit les passes de Nebrija a Catalunya (1981) i ha estudiat la història de la lexicografia catalana.

Ha publicat diverses bibliografies i treballs sobre història del llibre als Països Catalans.