(Cadaqués, Alt Empordà, 28 juny 1881 – Girona, 15 març 1939)

Literat, publicista i historiador. Col·laborà en diverses revistes de Barcelona (“La Publicidad”, “Las Noticias”) i Madrid (“Nuestro Tiempo”). S’especialitzà en estudis històrics sobre Catalunya i especialment sobre Girona, on va viure.

Rebé les Palmes acadèmiques de França i va pertànyer a l’Academia de la Historia de Madrid i a la Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou president de l’Ateneu de Girona i sotspresident de la Comissió de Monuments. Formà part de diversos jurats literaris i de jocs florals.

Escriví, entre altres obres, En Ramon Muntaner: l’home, la Crònica (1921), La dominació napoleònica a Girona (1922), Girona en l’antiguitat (1922), La ciutat de Girona (2 volums, 1929-30), Els jueus a Catalunya 1929), Visions històriques (1927), Vides heroiques (1932) i Ferran VII a Girona (1933). S’interessà molt particularment pel segle XIX i escriví algunes obres sobre aquesta època. També féu traduccions del francès i del castellà.

Arran de la caiguda de Girona en poder de les forces franquistes (1939), fou jutjat, condemnat a mort i executat en aquesta ciutat.