(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 abril 1889 – Barcelona, 15 gener 1965)

Tractadista d’art, arquitecte i pintor. Format a Barcelona, completà els estudis a Itàlia, on es titulà el 1916. Amb Enric Cristòfor Ricart i Rafael Sala formà un grup d’artistes, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà l’Agrupació Courbet.

Secretari dels Amics de l’Art Litúrgic (1923), com a arquitecte fou poc prolífic i es caracteritzà per la seva simplicitat clàssica (casa Méndiz, a Vilanova, 1925).

El seu llibre Arquitectura del Renacimiento italiano (1926) influí en el brunelleschisme d’alguns arquitectes noucentistes. Publicà també Pere Blai i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya (1934). Historia Universal del Arte, La arquitectura del Renacimiento español, El arte romántico en España (1954), etc.

Fou el primer biògraf de Gaudí (Antoni Gaudí, 1928) i el primer a ocupar la Càtedra Gaudí (1956) de l’Escola d’Arquitectura, on fou catedràtic des del 1943.

Fou un dels primers a tractar el modernisme català (El arte modernista catalán, 1943; Modernismo y modernistas, 1949), i publicà també l’inventari Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña (3 volums, 1951-54), dues monografies sobre Ramon Casas i la sèrie Speculum Artis.

Fou també notable pintor, de caire intimista i influït per Cézzane.