(Barcelona, 7 agost 1874 – 26 juliol 1950)

Bibliòfil i erudit. Va desplegar una intensa activitat cultural com a editor de textos antics: Novel·lari català dels segles XIV-XVIII (1908-16), Històries d’altre temps (1905), Nova Biblioteca catalana (1908), Bibliografia (1911-22), Nova Col·lecció artística catalana (1905) i Pequeña colección del Bibliógrafo, que arribà a tenir 14 volums.

Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre i de l’Associació de Bibliòfils, així com secretari de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i de l’Ateneu Barcelonès, membre de l’ABLLB i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Va dirigir “Revista d’Ex-Libris” i “Bibliofília” i va exercir la crítica literària a “Joventut” i a “Revista Catalana”.

De la seva obra de creació, molt crítica amb l’estètica noucentista, destaca la novel·la La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928).