(Catalunya)

Riu del vessant mediterrani, el més important del territori per la seva longitud (170 km) i per l’extensió de la seva conca (5.450 km²), si hom exclou l’Ebre.

Neix al Prepirineu, a l’est de la serra del Moixeró, a uns 1.300 m alt. Les seves fonts són al sud-oest de Castellar de N’Hug; constitueixen un típic exemple de fenomen càrstic i hidrològic en emergir per entre les diàclasis de les calcàries devonianes de forma esglaonada; el seu cabal ha variat molt en els últims 50 anys.

Discorre en línia recta, pren la direcció nord-sud, i travessa transversalment cinc de les grans unitats fisiogràfiques catalanes orientades en sentit est-oest (Prepirineus, Depressió Central Catalana, Serralada Prelitoral, Depressió Prelitoral i Serralada Litoral), salvant els estrets congosts de Fígols, Monistrol i Martorell.

Travessa les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat i passa per les poblacions de Gironella, Sallent, Martorell i el Prat de Llobregat entre d’altres. Desemboca al Mediterrani formant un petit delta, entre Montjuïc i el massís de Garraf, que arriba 10 km cap a l’interior (fins a Sant Boi de Llobregat).

La seva progressió fou molt lenta al llarg dels primers cinc decennis del s XX, fins que el dèficit de cabal i especialment d’aportacions sòlides anul·là l’avanç i començà a retrocedir per efecte de l’erosió marina. El curs a la desembocadura ha canviat diverses vegades d’orientació, com ho demostra l’existència dels estanys del Remolar, de la Ricarda, etc. L’existència de fortes revingudes, amb una periodicitat d’uns 30 anys (segons dades estadístiques), obligà a la canalització de l’últim tram del Llobregat.

L’expansió de les instal·lacions aeroportuàries de la ciutat de Barcelona ha obligat a projectar el desviament de l’actual desembocadura, amb un seguit de mesures correctores, per tal de preservar un indret de tan difícil equilibri ecològic. El curs del riu és a prop d’assolir el perfil d’equilibri; fins que arriba al delta, el pendent és molt acusat, sobretot en els últims 23 km (de Martorell al mar), on descendeix 44 m (2 m/km), la qual cosa fa que el sector del delta tingui un pendent excepcional. El seu cabal és important: 4,17 m³/segon a Guardiola de Berguedà, al sector de capçalera, i 19,33 m³/segon a Sant Vicenç de Castellet, al curs mitjà.

Es sotmès a una notable irregularitat interanual, especialment visible en els sectors mitjà i baix. El règim és de tipus nivopluvial atenuat, amb un màxim marcat (maig-juny) i dos mínims, un d’estiuenc (agost-setembre) i l’altre hivernal (gener); són notables les crescudes freqüents, sobretot per l’octubre, que sovint provoquen inundacions. Drena quasi la totalitat de les regions de Manresa i de Barcelona; els principals afluents són els de la dreta: riera de Saldes, el Bastareny, riera de Merola i, sobretot, el Cardener i l’Anoia; per l’esquerra rep les rieres de Merlès, Gavarresa, Calders i Rubí.

Les seves aigües són aprofitades per a l’agricultura al pla de Bages, mitjançant la sèquia de Manresa, per a la indústria al Berguedà (canal industrial de Berga), al Baix Llobregat i al Bages, i finalment per al subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea; a les seves ribes van néixer les primeres indústries tèxtils catalanes, que donaren lloc a la creació d’un cèlebre corredor industrial (colònies industrials, preferentment tèxtils).

La seva vall ha servit per a l’establiment de comunicacions entre les diferents unitats fisiogràfiques catalanes.